Vuit poemes




Dents de llet

Aquests dies són el tresor a l’illa
on no sabràs tornar mai. A la sorra,
passes esborrades per tota carícia
dels pares. Els records dels primers anys
són peces sense acabar: trossos de plata,
or, cristalls en brut. El tresor restarà
amagat; l’illa, perduda, al cap dels anys.
Cobejaràs el botí, el fulgor a penes
imaginat. Et semblarà enyorar
l’abraçada i l’amanyac,
les rades, el vell resguard.
Els jorns fallits et seran bordades
contra vent per atansar la nau
a la platja. Dubtaràs del camí
i buscaràs, en el bagul, el mapa.
Tan sols hi trobaràs les dents de llet,
com petxines del primer viatge.





Pou de neu

Som dos amics que pugem la muntanya.
A l’antic pou de neu imaginem
els homes que l’explotaven. La neu,
un bé futur i suplici del fred.
No els era dat escollir el juny:
passeig amable sota la fageda.
L’hivern els empenyia a la intempèrie
i al silenci aclaparador.
Tresquem i xiuxiueja el bon temps.
El bosc ens convida a intercanviar
dubtes que ens assalten, plantegem
els cims que ens falten per fer a la vida.
L’incert és fred a les mans balbes, glaç
per desfer amb la brasa de l’afany.
Volem arramassar recances, gel
com la pena i l'esforç dins del pou,
i tornar-ne profit en endavant,
com els homes d’abans, a la muntanya. 








Nina russa

El temps és aquest joc misteriós:
ara tu, la més petita per sempre,
viuràs oculta dins les nines grans.
En el futur t’esforçaràs com avui:
la nina més gran més costa d’obrir;
la teva maneta no l’agafa prou,
la fusta grinyola i cedeix poc.
Els anys s’esbarrien, com un bufarut
que escampa les fulles de tardor.
La nina russa, els contes, la por
al passadís en l’ombra que ara,
de la basarda, se’t fa massa llarg;
cauran en l’oblit de les petites coses.







Cavallets de fira

La tarda plujosa fa lluir els cavallets
abandonats dels nens. Atresoren el galop
congelat, però són una arca buida.
Evoquen la cavalcada per la praderia,
però són presoners de la sínia.
La llibertat són mans que els fermin,
genolls que se’ls arrapin, l’esperó
que, com una cridòria, esglaia el silenci.
Les meves filles fan girar els meus dies:
em pugen a coll i em fermen a abraçades.







Pintura de mans

Hi ha la taca negra, com el firmament,
de l’ecografia i, enmig, l’astre,
com una llum esquitxada del futur.
Hi ha la glopada a l’espatlla on
residia el caparró, no es tenia dret.
Ara el cosset et creix dret, més petit
que el cep serà l’ombra que el guanya
amb el sol de la tarda i el depassa.
El teu cos s’allarga, com l’esquerda
al mur del temps. Mans de colors petites
seran senyals oblidats de l’ahir
quan vivies el que tocaves avui.






Setembre

No comptes les hores que ens separen
al dia. El temps com el cercle d’aigua
que es va fent gran i perdent. D’anada
deies que els grills han escoltat la cançó
de les nostres passes. Desfaig el camí,
havent-te deixat a l’escola, en silenci
com una nit buida sense cant ni estels.
M’és l’enyorança dolça del passeig
amb la teva escalfor de sol a la mà.
Se t’eixamplarà el dia, l’esbadellar-se
de la flor que jo no podré copsar.







Canvi d’armaris II

Sé que la vida fa el tomb avui.
Guardem els banyadors i les teranyines
de llum de la piscina. Oblidarem
les samarretes i la panxa blanca
de l’oreneta; la pell to de fusta,
les vegades que ens hem estimat.
Com la salabror als llavis, l’estiu
se’n va. Resta el fruit madur del desig. 






Vigília de Nadal

Ballen les flames, s’emmirallen
a les parets i juguen a fer ombres.
N’escolto l’espetegar del llit estant,
retornat a casa els pares, vell resguard
de muntanya. Sota el sutge, els maons
em recorden nen: la nit era
la gola de llop i jo el cabridet
empassat. El pare era a la llar
i, quan el fred d’anar a dormir
m’era l’udol que em recorria l’espinada,
m’encastava un maó refractant
embolicat en paper de diari
sota els llençols. Talment ens treia, als seus,
del ventre animal, i el cosia amb pedres dins.
El caliu enviava la por cerval
i la fredor boscana al fons del pou.
Així l’escalf patern que jo pugui donar:
com una pedra resistent al foc dels anys
i un refugi, sempre Nadal recuperat.


Poemes i fotos:  AGC