Article publicat el 18 d'abril a Media.cat
Dues lectures m'han fet prendre certa perspectiva
històrica sobre el procés. Esta noche la
libertad , dels periodistes Dominique Lapierre i Larri Collins, (Editorial
Plaza Janés, 1975), narra l'epopeia de la independència de l'Índia la primera
meitat del segle XX. I Días cortos y
largas noches (Valparaíso Ediciones, gener del 2017), recull d'articles del
Premi Pulitzer Charles Simic publicats al The
New York Review of Books Daily del 2009 al 2015. En tres dels articles, el
poeta d'origen serbi posa de relleu el canvi de posició del govern serbi
respecte la negociació de la independència de
Kosovo.
La
repressió, l'insult i el menyspreu van acompanyar el procés d'independència de
l'Índia. El 1931 Gandhi sortit de les presons britàniques era rebut per primer
cop pel virrei Lord Irwin per negociar el futur del subcontinent. El primer
ministre Whinston Churchil, conscient del punt d'inflexió que representava aquella
reunió va dir que era "nausebund i humiliant l'espectacle d'aquest antic
advocat del Fòrum londinenc, ara faquir sediciós, pujant mig despullat les
escales del palau del virrei per discutir i negociar d'igual a igual amb el
representant del rei-emperador". Aleshores, per a qui havia derrotat
Hitler,"la pèrdua de l'Índia donaria a Anglaterra un cop fatal i
definitiu. En faria un país insignificant". Però el 1947, Churchil, a
l'oposició del govern laborista del primer ministre Clement Atlee, va acceptar el
Projecte de llei d'independència de l'Índia com "una bona llei" al
Parlament britànic.
Des
que Kosovo va declarar la independència el 2008, els representants del govern
serbi havien mantingut que "mai" reconeixerien el dret de la seva
antiga província a separar-se i que lluitarien per la via diplomàtica i per mitjà de les Nacions Unides per recuperar-la.
"Com han apuntat sempre els observadors, una de les peculiaritats dels
polítics serbis és que rarament són convençuts apel·lant a la raó", recull
Simic. Però el setembre del 2010 el govern serbi va acceptar mantenir converses
amb Pristina. Mesos abans el Tribunal de la Haya havia exclòs qualsevol
possibilitat que la declaració unilateral d'independència fos il·legal.
Novembre del 2014, Rajoy: "No hi
ha referèndum perquè l'estat espanyol és una democràcia avançada". La
legalitat nega el principi democràtic en nom de la democràcia! Aquesta retòrica
neofranquista, l'ha posada aquest abril de manifest en l'esfera internacional
Enric Millo responent al congressista dels Estats Units que el va visitar a
Barcelona: "La posició del govern espanyol no té res a veure amb un
resultat potencial del referèndum sinó amb la legalitat democràtica
vigent". I quina legitimitat té aquest text de prop de 40 anys sorgit de
la Transició a la democràcia?
Salvant
les distàncies, allò comparable amb l'Índia i Kosovo és que la desraó surt pels
porus, en un procés d'aquestes característiques, fins que deixa de fer-ho. Per
a Simic, el govern serbi havia arribat al punt, en el pla argumental, a fingir
que allò negre era blanc. D'altra banda, el referèndum que va poder celebrar
Escòcia el 2014 amb el consentiment de Westminster va ser possible perquè els
britànics van viure abans el procés de l'Índia. De tot se n'aprèn.