dissabte, 11 de maig del 2013

La Taula

AGC

     “A·n aquella taula s’hi menjava, s’hi tallava el pernil, s’hi trencaven ametles, s’hi trossejava l’averia, els conills i, fins i tot, algun sovatge. Havia servit per a la matança del bacó i per treballar en la màquina de fer el mandongo. A més, cada vegada que es fonia una bombeta s’hi pujava damunt per poder-la canviar. A·n aquella taula s’hi dinava i sopava cada dia i, també, en dies assenyalats, amb la resta de família. S’hi jugava a les cartes i a vegades al dominó. Als calaixos s’hi guardaven el tovallons, el plat de les olives negres, el ganivet i un saquet de figues seques. I aquell pa, imprescindible, aquell pa gairebé sagrat, aquell pa que, una volta consagrat, era el cos de Crist. No ho sé, si això és així, però el que sí que sabien la gent d’aquell país és que aquell pa els donava vida. Una bona part del seu esforç, del seu treball, seguir aquell pa. I aquell calaix d’aquella taula era algo així com el sagrari que guardava aquell sacrifici, sacrifici d’un home clavat a la creu, sacrifici dels que portaven la creu d’aquella terra. 
     Aquella taula va ser substituïda per una taula de fòrmica, lluenta, bonica, llisa, plegable, ergonòmica, atornillada, rematxada, encolada, en sanefes de diferents colors, aquells colors que dibuixaven aigües. Aigües feia aquell taula al cap de pocs anys”. 
Al cor de la terra. El món agrari a les terres de l’Ebre al s.xx. Josep Olivas Rodríguez, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1edició, novembre de 2012

     Hem entrevistat Olivas a La Terra de maig, núm. 392. Podeu descarregar-vos el pdf, l'entrevista és a la pàgina 10, i aquí sota un fragment audiovisual de l’entrevista feta a Roquetes (Baix Ebre). 


dimecres, 8 de maig del 2013

Arguments per despertar consciències


“La Fiscalia de Barcelona investiga les altes retribucions dels directius de l’entitat d’estalvis després d’haver començat a rebre ajut públic”, remarca el capítol Narcís Serra i les ombres de Catalunya Caixa a l'Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2012. Explica el per què de la caiguda d’aquesta caixa de particpació pública, després d’una política molt agressiva al mercat immobiliari, entre altres. Per segon any consecutiu, el Grup de Periodistes Ramon Barnils publica 15 artícles periódistics que descabdellen a fons temes que no han estat tractats pels mijtans com es mereixerien.
     L’article esmentant és del periodista Joan Foguet. El destaco perquè el consum responsable passa per saber on tenim els diners. Ens hem quedat sense caixes, entitats bancàries que tenien un objectiu social, i el que més mal fa és que sigui perquè van jugar a la borsa i amb els productes fiscals més agressius, per no dir directament fraudulents. Ara, la ciutadania hauríem de demanar que les entitats es definissin entre les que juguen al Casino, la borsa, i les que no. Aquesta mínima informació ajudaria molt a tenir una màxima consciència i responsabilitat ciutadana. Jo ho tinc clar: Triodosbank. Banca ètica amb serveis de banca generalista i que no té títols a borsa. Concedeix crèdits a projectes que es basen en alguna d'aquestes tres potes: cultura, agricultura ecològica i economia social.
     Hi ha catorze altres artícles que donen arguments per despertar consciències, com el de La pressió fiscal de Catalunya, una de les més baixes de la UE. Els podeu llegir amb format llibre o on-line, alguns dels quals amb una versió àudiovisual, destaco el de Ciutat Meridiana. Ciutat solidària. Vegeu-lo: